Nat a Vilanova i la Geltrú el dia 21 d'octubre de l'any 1859. Mor a Barcelona el dia 25 de Desembre de 1933.
El seu pare es dedicava al comerç de l'oli, que portava de les Garrigues. Va començar l'estudi del Batxillerat a Vilanova i més tard escolleix la carrera militar, a l'Acadèmia de Guadalajara, on cursa els estudis d'Enginyeria Militar i es gradua de tinent en 1879.
Era considerat un bon estudiant, competent i disciplinat per lo que fou distingit amb la Creu del Mèrit Militar. En 1887 es destinat a Lleida on un anys desprès es casa amb Eugènia Lamarca i de Mier.
En Lleida ascendeix a comandant i es fa càrrec de la Comandància donanli un lloc destacat entre les autoritat lleidatanes.

Nou anys desprès ascendeia a tinent coronel.
Portava un any en el carrec (25 de novembre 1905) quant un oficials de la guarnició de Barcelona assaltan le redacció del diari catalanista La Veu de Catalunya acusant-los d'activitats antimilitaristes. Aixo va crear entre els partits polítics, el poble català i les entitats, una mobilització general en defensa de la prensa. Al mateix temps que els oficials alegan haver actuat en defensa de l'honor militar i d'Espanya i presenten uns plecs de signatures en favor de la seva actuació.
Quan les presenten a la Comandància de Lleida on es Francesc Macià en cap, no sols refusa signar-les, sinò que els retreu la seva conducta. Aquesta conducta es elogiada per el poble però rebé fortes pressions per a abandonar l'ejercit, cosa que finalment acepta poc temps desprès. Es presenta com a diputat solidari per Barcelona i Borges Blanques. Elegit pels dos escons es decideix per Borges Blanques i tornat a ser reelegit en 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.
Mestres tant en 1919 forma la Federació Democràtica Nacionalista i el 8 de juliol de 1922 funda:Estat Català

El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, dona un cop de estat des de Barcelona i proclama la Dictadura Militar, posa fora de la lley la CNT, va prohibir també el funcionament dels partits polítics i la democràcia parlamentària. La fòbia anticatalanista de Miguel Primo de Rivera li fa impulsar una política repressiva de la personalitat nacional catalana prohibin l'us públic de la llengua catalana als actes oficials, a les relacions comercials, a l'escola...i fins i tot la destrucció de 8.000 llibres catalans de l'Escola del Mar de Barcelona i prohibir l'exhibició pública de la bandera catalana. Tot aixó fa que Macià que está amb total desacord amb la política d'aquells moments, cregui oportú que ha arribat el moment d'exiliar-se, i marxa a França.
Macià comptava amb uns centenars de exiliats i confiava en una conspiració, la de Prats de Molló. Es tractava, de crear un motiu d'inquietud al règim del dictador i un cert ressó internacional.
Però la policia francesa alertada per un confident, el día 30 de novembre de 1926 son detinguts els conspiradors que acampaven prop de la frontera. Havía fracassat l'intent de invasió armada i Macià fou sotmès a un procés a París i expulsat de França. Aquests fets van donar un considerable aument de la popularitat de Macià, el qual va esdevenir com a simbol del poble català.

La dimissió del general Primo de Rivera en gener de 1930 i la tambè dimissió del seu secessor el general Berenguer va donar pas a la formació del govern Aznar i a la tornada definitiva de Macià a Catalunya el 22 de febrer de 1931.
Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, amb el trionf d'ERC i de la proclamació, dos dies desprès, de la República a Catalunya, feta per Lluis Companys, Macià proclama l'Estat Català integrat en la Federació de Repúbliques Ibèriques i formà el Govern de la República Catalana, de la qual esdevingué President provisional.

Al cap de tres dies d'haver començat a governar, rebé els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer, amb els quals, després de negociar llargament, acceptà de reconvertir el govern de Catalunya en govern de la Generalitat de Catalunya i d'elaborar un Estatut d'Autonomia. En el govern de la Generalitat ocupà el càrrec de president provisional.
Pel novembre de 1932 fou elegit Diputat per Barcelona en les elcciones al Parlament de Catalunya, les sessions del qual obri el 6 de desembre de 1932.
El 14 de desembre fou elegit President de la Generalitat i delegà les seves funcions executives, d'acord amb l'Estatut Interior de Catalunya, primerament en el Conseller Joan Lluhí i Vallescà, pel desembre de 1932, i, més tard, en els consellers Carles Pi i Sunyer (gener de 1933) i Miquel Santaló (octubre de 1933). Pel Novembre de 1933 fou elegit, per Esquerra Republicana de Catalunya Diputat per Barcelona.

A la tardor d'aquest any, els metges li aconsellaren que no es fatigués tant, donada la seva edat. El mes de setembre, se li produí una obstrucció intestinal, que es complicà desprès de una intervenció quirurgica.
A mig matí del dia de Nadal, moria plàcidament a la seva residència de la Casa dels Canonges, al Palau de la Generalitat.
El cos del President va estar exposat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i dos dies desprès amb honors de general con mando en plaza va ser treslladat sobre un armó d'artilleria, tirat per cavalleries fins al Cementiri Nou de Barcelona. En passar davant del Gran Teatre del Liceo, l'orquestra va interpretar Els Segadors com a marxa fúnebre. Fou un dia de dol com no s'ha produit cap altre a la nostra historia.

Text recuperat de http://www.weblandia.com/cerdanyola/macia.htm