el Tarròs, 1.882 - Barcelona, 15 d'octubre del 1940
Advocat i polític català. Fill d'una família política de grans propietaris pagesos,es traslladà a Barcelona per cursar estudis de dret.El Companys polític sorgí en un ambient predeterminat per la crisi de 1898 i el consegüent moviment regeneracionista,ambdós aspectes vinculats al naixement del catalanisme polític. El 1900 fundà l'Associació Escolar Republicana, on coincidi amb Francesc Layret, el seu mentor polític en els seus anys juvenils.Malgrat que en la seva activitat política primerenca optà més pel republicanisme que no pas pel catalanisme, es convertí en el dirigent més jove de Solidaritat Catalana i de la Unió Federalista Nacionalista Republicana. Fou redactor en cap de La Barricada, setmanari del Bloc Autonomista Català(1912).Convençut dels plantejaments republicans,després de l'estada de Melquíades Alvárez a Reus (1912), s'afilià al partit Reformista, militància que conservà fins al 1915. Decebut per l'ambigüitat republicana del Partit Reformista, Companys es polaritzàen la política catalana.El 1917 fundà el Partit Republicà Català. Regidor a l'ajuntament de Barcelona,des del seu càrrec denuncià la corrupció que personificaven la LLiga i els Lerrouxistes. S'integrà a la redacció de la Lucha, òrgan del partit Republicà Català. En el context d l'agitació social catalana (1917-1919),intentà aconseguir del govern central una legislació que afavorís els interessos de les classes treballadores.Juntament amb Francesc Layret, personificà l'ala esquerrana del PCR durant aquests anys.

Al novembre de 1920, fou detingut i deportat al castell de la Mola(Maó).Quan Layret es disposava a assumir-ne la defensa, fou assasinat(Novembre 1920). Companys fou elegit diputat per Sabadell- en substitució de la candidatura que havia ocupat tradicionalment Layret-,i la inmunitat parlamentaria el deslliurà de l'empresonament. Participà activament en el debat sobre el terrorisme policial i paraestatal barceloní contra el governador civil Martinez Anido.

Fou un dels fundadors de la Unió de Rabassaires i altres conreadors del Camp(1922). Companys dirigí la Terra,òrgan de l'esmentada organització. Renovà l'escó per Sabadell el 1923, i durant la dictadura de Primo de Rivera actuà com advocat assesor de la Unió de Rabassaires(1925). El 1928 s'integrà als comtès dels partits catalans que dirigien l'oposició contra la dictadura. Poc després signà el manifest del Comitè Revolucionari de Catalunya, fet quel'obligà a desapareixer, momentàneament, de la política pública. No pogué assistir( a causa d'una detenció) a la Conferència d'Esquerres/17-19 de Març de 1931) de la cual sorgiria ERC,però fou escollit membre del directori del parit en representació del Partit Republicà Català, que aportava a ERCel prestigi de Companys i els vincles amb l'obrerisme i el sindicalisme. Amb altres paraules, Companys i el PRC conferien a ERC un pedigrí obrerista que era del tot indispensable per obrenir l'hegemonia electoral. Elegit regidor a L'Ajuntament de Barcelona( 12 d'Abril de 1931), el 14 d'Abril junt amb Amadeu Aragay, Joan Lluhí i Vallesà i d'altres deposà l'alcalde accidental,Antoni Martinez Domingo, prengué possesió de l'alcaldia i des del balcó de l'ajuntament proclamà la Republica. El 16d'Abril de 1931 fou nomenat governador civil de Barcelona, fins al mes de maig substituit per Carles Esplà. A les eleccions legislatives del 28 de Juny de 1931 fou elegit diputat per Barcelona provincia. A les corts espanyoles actuà com a cap de la minoria d'Esquerra Republicana, i la seva gestió destacà per la defensa vehement de l'agilització dels traspassos i sobretot, per salvaguardar la integritat del contingut de l'Estatut de Nuria.

Diputat al parlament de Catalunya (20 de novembre de 1932) per Sabadell, fou elegit president de la cambra catalana(19 Desembre de 1932). Del novembre de 1931 fins al gener de 1934 dirigí La Humanitat, òrgan oficial d'ERC. El 12 de Juny de 1933 fou nomenat ministre de Marina del govern Azaña, hagué de cessar de la presidència del Parlament de Catalunya.

En el II congrés ordinari d'ERC fou elegit membre de la executiva. A les eleccions legislatives de 1933 resultà elegit diputat per Barcelona ciutat.En morir en Macià, fou elegit President de la Generalitat.El 3 de Gener de 1934 formà un govern de concentració(ERC,USC,PNRE,ACR)seguint el criteri unitarista que caracteritzà tota la seva etapa presidencial.

El 6 d'Octubre de 1934 proclamà l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, va fracasar i fou jutjat i condemnat a 30 anys de reclusió major al Penal de Puero de Santa Maria(Cadis). Elegit diputat per Barcelona ciutat en les eleccions legislatives que guanyà el Front d'Esquerres de Catalunya(16 de Febrer de 1936),es beneficià de l'amnistia otorgada pel govern espanyol i tornà a ocupar la presidència de la Generalitat de Catalunya.

En la sublevació feixista del Juliol del 1936 tingué una intervenció decisiva per fer-la fracasar.Companys admeté el merit de la CNT en la victoria sobre els sublevats i amb la seva habitual habilitat política oferí poder als anarco-sindicalistes sent concient que aquests( per principis ideológics) el reburjarien, però aconseguir la seva col.laboració. Fidel als seus criteris unitaristes,formà un govern en el que integrà el catalanisme republicà i les organitzacions politiques i sindicals obreristes i revolucionàries.

S'exilià a França(gener 1939)i ja no reuní més el Consell Executiu, però no deixà de preocupar-se per la sort dels exiliats catalans. El 18 d'Abril de 1940 formà un Consell Nacional de Catalunya amb caràcter assesor.Ocupada França pels alemanys, agents de la policia política espanyola detinguren Companys a La Baule i Alemanya accedir a extradir-lo a Espanya(29 d'Agost de 1940).A Madrid fou victima de tortures i fou sotmés a un consell de gerra sumarissim a Barcelona( un judici ple d'irregularitats). Fou afusellat el 15 d'octubre de 1940 al castell de Montjuïc.

Aquesta biografia, és un resum de la escrita per Ramon Alquézar i Aliana en el llibre:Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys d'història(1931-2001)

Text recollit de l'explèndida plana del Racó Català.